Violències masclistes actualitzades

Poques setmanes enrere, el baròmetre de joventut i gènere (FAD) apuntava el preocupant augment de joves que negaven l’existència de la violència masclista. Concretament assenyalava que 1 de cada 5 nois d’entre 15 i 29 anys considera que aquesta violència no existeix i que és un invent ideològic. En aquest mateix sentit aquesta setmana Save the Children, en l’informe No es amor, aportava més dades que evidencien que no tan sols es mantenen els plantejaments masclistes entre la gent jove, sinó que també existeix una elevada incidència d’aquestes violències entre aquest col·lectiu. I és que aquella fal·làcia que ens havien venut que les violències masclistes acabarien desapareixent amb les noves generacions s’ha esvaït de forma estrepitosa davant la crua realitat. I és que aquestes dades evidencien que les violències contra les dones no són patrimoni exclusiu d’unes generacions ja passades, sinó que són patrimoni atemporal de la nostra societat patriarcal.

L’informe de l’ONG, que sorgeix de l’anàlisi de polítiques, estudis i dades existents a l’Estat espanyol sobre la violència de gènere entre adolescents, alerta de l’elevat nivell de violència, en què destaca la psicològica i la de control, i fa èmfasi en les conseqüències d’aquestes. De fet una de cada quatre adolescents de 16 a 17 anys pateix aquest tipus de violència, segons les dades extretes de la macroenquesta de violència de gènere del Ministeri d’Igualtat (2019). Perquè les violències masclistes es construeixen sobre un pòsit social patriarcal que s’ha alimentat, dia rere dia, amb els valors encara masclistes d’una societat que de mica en mica ha après a identificar allò més observable, aquella violència física, per la impossibilitat de negar l’evidència, i no tant per convenciment. Però aquesta violència física és tan sols la punta de l’iceberg d’un sistema de desigualtat que ens ataca a les dones en tots els àmbits de la nostra vida i en tots els moments vitals. Perquè l’augment del negacionisme evidencia com n’estem de lluny de la igualtat i d’identificar les violències masclistes com una de les xacres més greus que tenim com a societat.

L’herència dels models patriarcals per part d’una part de joves s’ha produït per la banalització d’aquests i per convertir-los en productes atractius i desitjables. Ens posem les mans al cap quan ens expliquen aquestes dades, però si ens parem a pensar amb quins referents està creixent el nostre jovent, probablement ens adonarem com els masclisme es continua sentint entre aquests, normalitzant conductes de control, possessió o, per exemple, violència. I no oblidem que en una societat tan adulcèntrica com la nostra, la major part de continguts que consumeixen estan creats, alimentats i mercantilitzats per les persones adultes. I segueixen, sempre presents, els missatges de domini i poder dels homes sobre les dones. Més maquillats, generalment de forma més subtil i atractiva. Perquè en la forma la cosa canvia però en essència seguim parlant del mateix. De poder dels homes sobre les dones. Perquè el patriarcat és extremadament metamòrfic. I davant d’aquest cal que les accions siguin globals, fermes i que generin un canvi extrem. En aquest sentit és imprescindible incorporar l’educació afectivosexual com a continguts transversals, i no xerrades o actes aïllats un cop a l’any. I no en l’adolescència, sinó des de l’inici de l’etapa escolar per poder promoure contra narrativa als masclismes que ens ataquen per tots els fronts en forma d’estereotips de gènere, com podem observar per exemple en les històries o contes infantils. Perquè aquí ja es on comença tot. Cal una forta inversió pública perquè tan sols des de l’ambició d’un canvi radical podrem eliminar aquesta xacra, que, a diferència del que molts pensaven, no acabarà per si mateixa.

Proposta de models alternatius a la masculinitat heteronormativa i hegemònica, formació per identificar la violència que una mateixa pot patir, millorar del sistema judicial tenint en compte la realitat del jovent, així com millorar el sistema de comunicació utilitzant les xarxes de comunicació com una oportunitat. Més recerca per ampliar el coneixement d’aquest fenomen entre la gent jove i, és clar, molta pedagogia per a professorat i famílies perquè el que és esperable i s’ha naturalitzat en aquesta societat és la mirada masclista. Les dades, doncs, evidencien que les violències masclistes no cessen perquè realment el patriarcat segueix en plena forma.