Omella i el sexe lliure

Joan Josep Omella, bisbe des de fa 25 anys, arquebisbe de Barcelona des d’en fa 6, cardenal des del 2017 i president de la Conferència Episcopal Espanyola des de l’any passat, porta un gran pes a sobre i no és el dels càrrecs, sinó el de l’Església mateixa, en el seu cas la catòlica, apostòlica i romana. Una institució que en 2.000 anys acumula bondat i maldat a parts iguals, i això és massa maldat per a algú que fa vint segles que dicta i jutja el que està bé o malament, que concedeix perdons i imposa penitències, que beatifica i condemna, per descomptat en nom de Déu. Estaria bé tenir fil directe amb el totpoderós per saber què en pensa ell, de tots els abusos sexuals, agressions i violacions a nens i nenes practicats per eclesiàstics o sota el paraigua de l’Església i encoberts per la institució. Potser ompliria els temples d’estàtues de sal o potser no hi deixaria pedra sobre pedra. El que sí que sabem, per exemple, és que des del 1950, a França, 330.000 infants han estat víctimes de la pederàstia en l’àmbit de l’església, segons l’informe de la comissió independent que ho ha investigat sota supervisió de la Conferència Episcopal Francesa. Només a França i només en els últims 70 anys. Ara pensin en Espanya, Itàlia, Àfrica, Llatinoamèrica, pensin en l’any 600, el 1000 i el 1600, i calculin la magnitud exponencial de la tragèdia. I no només per la quantitat de víctimes, també per la maldat acumulada, per la violència exercida, la tortura física i psicològica, l’abús de poder, l’engany i la hipocresia. Efectivament, el pes és insuportable per a la raó i fins i tot per a la fe. Davant de la cruesa aclaparadora dels fets, l’única actitud digna és la tolerància zero; investigar la veritat, castigar els culpables i demanar perdó a les víctimes i a tots els fidels. I, francament, sentir l’arquebisbe Omella responent que tots els estaments, no només l’Església, han de fer autocrítica; que els mitjans de comunicació són culpables d’incitar el sexe lliure, insinuant que el sexe lliure té alguna correlació amb la pederàstia; que a Espanya no cal una investigació com la francesa, o que el secret de confessió és, de facto, la coartada de tots els criminals sexuals amb sotana, la veritat, fa de malpensar.