La llavor d’Agulló

En moments de desorientació, s’agraeixen molt els fars, i Òmnium Cultural n’és un. Aquesta setmana presentaven l’escola de formació Guillem Agulló per formar joves activistes, per posar en comú tota la intel·ligència col·lectiva, per organitzar-nos i aplegar tota la força, que és molta, que hi ha al moviment independentista. Vam arribar molt lluny l’1-O i vam aprendre molt, i ja toca que posem en solfa tant els errors com els encerts per fer-nos més forts i preparar-nos de nou. Que Òmnium creï una escola per formar i empoderar les persones que volen lluitar per uns objectius polítics, des de la no-violència, és una gran notícia. I sobretot que ho faci al costat de tantes entitats juvenils, polítiques i sindicals dels Països Catalans. M’emociona especialment que l’escola de formació porti per nom Guillem Agulló, el jove que ha esdevingut un símbol contra el feixisme. La seva mort terrible ha fet prendre consciència de la impunitat amb què campa l’extrema dreta per aquest Estat que durant dècades ha fet els ulls grossos davant el feixisme. A l’acte de presentació de l’escola, la mare de Guillem Agulló, Carmen Salvador, va dir: “Quan l’assassinaren no ens podíem pensar que Guillem seria llavor, una llavor que ha fructificat.” És això, també, el que esperem de la societat civil: que construeixi espais de trobada i d’aprenentatge per enfortir-nos, per estar a punt per tornar a exercir els nostres drets civils i polítics i per parar els peus a l’avenç del feixisme, que posa en risc la cohesió social. L’escola Guillem Agulló arrenca el 20-N; una data ideal per recordar als nostàlgics del franquisme que no oblidem, i que els joves prenen el relleu de la lluita dels avis.