Opinió

Raça humana

L’or d’un planeta que col·lapsa

La nena abatuda per la malaltia ja no obria els ulls i no s’atrevien a difondre’n la imatge per no debilitar més el seu cos exànime, però Dario Kopenawa, líder ianomami –ètnia de l’Amazones– va pensar que s’havia de mostrar al món els patiments d’un poble que lluita per sobreviure a les malures de la cobdícia forana. Vuit anys, dotze quilos de pes, malària, pneumònia, cucs intestinals, desnodriment extrem, ha esdevingut símbol de la violació dels drets humans i de l’abandonament històric de la població indígena del Brasil que fa nosa als depredadors d’una de les regions més riques del globus. Exclosa de l’accés a l’aigua potable i a l’assistència sanitària, no hi ha helicòpters ni equips que s’hi desplacin i la infància en pateix les pitjors conseqüències: no creix, no arriba a gran i aquesta és la cara oculta de l’estratègia de l’extermini. L’altra cara molt més directa la formen uns visitants audaços a qui no atura cap pandèmia: els consorcis transnacionals que instal·len els seus garimpeiros a la recerca de vetes d’or, contaminen els rius, destrueixen el medi i els recursos de vida; el 2020 la mineria il·legal va destrossar quasi 2.500 hectàrees de terres protegides dels ianomami. Alguns científics adverteixen que el pulmó de la humanitat està tan danyat que podria estar contribuint a l’escalfament global, a ser part del problema i no de la solució. Com diu l’escriptora i documentalista Eliane Brum, Bolsonaro i les empreses extractives no volen entendre que en un planeta en col·lapse climàtic l’or és justament la selva i les persones que l’habiten i la cuiden.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.