Divulgar és la canya!

La memòria és curta, el temps passa i moltes coses queden en l’oblit. Als historiadors ens toca recordar-les i acostar-les al nostre present, sigui perquè amb això satisfem el nostre afany investigador, sigui perquè creiem que pot interessar a un altre. Normalment procedim amb mètode científic, de nos amb nos, com dirien els de Cadaqués.

En ocasions, però, també cal que sapiguem ser didàctics i propers a un públic menys avesat. Això sí, intentant no perdre el “componiment”. I és que de vegades entren esgarrifances en veure determinats espectacles divulgatius.

Divulgar no és menystenir ni vulgaritzar, sinó compartir un coneixement de forma accessible, si voleu de manera propera i amena, amb la intenció que tots siguem un xic més savis. Conèixer intel·lectivament, vaja! De vegades costa sorprendre, captar l’atenció del públic general i atreure’l cap allò que vols que miri, escolti o llegeixi. Segurament que molts historiadors us diran que aquesta és la feina més difícil de fer! I més ara, que estem emmotllats a l’impacte i la immediatesa!

Tot això us ho explico per posar-vos un exemple que m’és molt grat. Sabíeu que l’Empordà va excel·lir durant més de cent anys en la producció de canyes per a música? L’Institut d’Estudis Empordanesos s’ha ocupat de fer-nos-ho saber a través d’una exposició que ara podeu veure a l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries. La canya vulgar, la que trobem en els marges dels nostres camps i rius, tenia prestigi internacional! Sí, tal com ho llegiu. Era reconeguda arreu i molt estimada. I, lamentablement, ja no s’explota, i el negoci s’ha perdut.

Molts instruments de vent, tant de música clàssica com tradicional, no sonarien sense la canya. Un simple i rústic element que, ben processat, resulta imprescindible per obtenir el so. Castelló d’Empúries des de l’any 1860, Vila-sacra des de mitjan segle passat, i avui l’empresa Medir de Palamós, s’han servit de la canya de l’Empordà per les seves grans qualitats musicals.

Avui, però, ja ningú té cura dels canyers i les grans fàbriques recorren a altres plantacions. Una curiositat del nostre passat recent que volia que sabéssiu.