Opinió

De set en set

El treball de la pinya

En paraules d’ahir de la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, tot criticant ERC pel fet de mantenir oberta la negociació sobre els pressupostos estatals: “Som a temps de fer pinya i passar a ser útils de veritat”... Un partit independentista que se suma al PP i a Vox en la seva esmena a la totalitat a uns socialistes amb qui governa plàcidament a la Diputació de Barcelona. Sorprenent. I estèril, perquè no aporta res a millorar uns comptes que enguany són més importants que mai, pendents com està Catalunya dels fons europeus en plena crisi postpandèmica. La negociació que mantenen oberta els republicans –com Bildu, el PNB o el PDeCAT– serveix per condicionar la quota del català a la llei de l’audiovisual, entre altres. I no tenen garanties, no. De fet, són les mateixes que les dels socialistes per acabar la legislatura.

La política del no sense alternatives consistents abans era patrimoni d’altres. Ho tornava a fer present ahir la CUP al Parlament, amagant-se en la negociació dels republicans amb Sánchez per justificar la seva falta d’aval als pressupostos catalans. Els socialistes s’han ofert a ser alternativa, i Junts segurament estaria més còmode pactant amb ells que amb els anticapitalistes. Però el PSC no condicionaria sols els pressupostos, sinó que esberlaria la pinya. Així que el president Aragonès manté la mà allargada a qui va acceptar ser el soci per dos anys. Uns cupaires que tampoc expliquen on s’està incomplint l’acord. La CUP oblida que per fer un castell cal baixar del balcó, posar-se la faixa i suar! Que la temporada castellera s’està acabant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.