També perdem l’aula

Dimecres sabíem que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia anul·lat el projecte lingüístic d’una escola de Llagostera perquè no incloïa el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament. No era la primera vegada; el TSJC ja ha tombat, comptant aquest, sis projectes lingüístics escolars.

L’endemà, la consellera d’Educació, Natàlia Garriga, i el d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, van comparèixer en roda de premsa per donar unes dades sobre l’ús del català a l’escola esfereïdores, dades que fins ara no s’havien analitzat o, si més no, no s’havien explicat obertament. Els darrers 15 anys el català ha reculat molt als centres educatius, tant pel que fa a l’ús de l’alumnat com del professorat. Si fins ara dèiem que havíem guanyat l’aula però havíem perdut el pati, ara sabem que la realitat és que també estem perdent l’aula. A tall d’exemple: el 2006 el 64% del professorat s’adreçava al seu grup en català sempre o gairebé sempre, i el 2021 aquesta dada és del 47%.

Diguem-ho clar: la immersió lingüística implantada als anys vuitanta com un gran acord de país està en perill. I això posa en perill també la cohesió social i la igualtat d’oportunitats entre els infants. No ho hem fet bé. Els darrers anys no hem fet els deures per combatre aquesta reculada de l’ús social del català. Ara sembla que es prendran mesures dràstiques des de tots els departaments del govern, és imprescindible. Ara bé, la llengua és massa important per deixar-la només en mans dels polítics. O dels mestres. Tots ens hi haurem d’arremangar.