Una mateixa lluita

Has saltat per un peu quan la colla ha triat aquell restaurant que fa uns calamars a la romana que són com un retaule: t’hi agenollaries al davant. De camí, ja hi penses i, només d’entrar a la sala, en veus un plat desbordant a la taula dels comensals que ja mengen. Quin revestiment, quina dauradura! Per poc no els llances una floreta. T’asseus sense deixar de mirar-los: ai, si vinc! Els companys de taula repassen la carta, barrinen, dubten, balbuciten... Tan clar que ho tens tu! Un bon plat de calamars a la romana i, de segon, t’atiparàs amb qualsevol cosa que s’hi adigui i que sigui consistent. Què? Ah, sí, per a mi també una cervesa, però deixi’s estar del beure, home de Déu, prengui nota dels plats, que aquells que han arribat ara segur que també demanaran calamars a la romana... I de cop, patapam, salta la pregunta fatídica al teu costat: —“Què fem? Un primer per compartir i després que cadascú demani?” La pregunta t’agafa com sempre: desprevingut i sense un revòlver a mà. A veure... Per compartir, dius? Per compartir què? Si vols compartir, per Júpiter, apunta’t al poliamor, però demana el teu plat i deixa que jo em centri en el meu! O és que també vols compartir glopets de cervesa, de vermut, de Vichy, de Coca-cola? Compartir! No vull compartir els meus calamars a la romana! En vull la muntanyeta sencera, vull posar-me’ls d’anell, un a cada dit, si m’agafa per aquí...! Són coses que només penses, és clar, perquè, definitivament, s’ha instaurat la moda dels àpats mancomunats. Ser titular del teu plat està mal vist. Has de fer com les tites al galliner: compartir-ho tot. Qui no comparteix és un individualista. I bé, doncs, a compartir toquen: avui serà una navalla amb l’all que no suportes, una croqueta amb curry, dues cloïsses molt marineres, la meitat d’una carxofa amb escabetx, allò de la Cíntia que porta romesco picant... Cíntia, m’acostes un calamar, que els tastaré? Ara ploraries...

Quina nit que passaràs, i quina indigestió pel barrig-barreig de salses, espècies i condiments! Infeliç. Encara no saps que quan, desvetllat, posis el 3/24 et pujarà un rot encara més agre: aquell amfetamínic, aprenent de Gandhi, que riu i riu et proposarà un altre no sé què de lluites compartides. Au, més revolucions amb ingredients antagònics i de mal pair...