El pressupost i el conseller

A banda de les xifres, i fins a la seva aprovació, la novetat del pressupost català se centra en l’entusiasme del conseller Jaume Giró. Pressupost sí o sí. Voluntat i necessitat que el pressupost del 2022 tiri endavant per poder disposar de més de cinc mil milions més dels esperats per a les eixutes arques de la Generalitat. Giró podria acabar sent el conseller revelació del govern d’Aragonès. La impressió que va adquirint és la d’un home que fa poc soroll i va per feina. L’entusiasme del conseller es basa a comunicar indirectament des de fa dies i a pregonar que Catalunya ja té pressupost. Que hi ha llum verd encara que de moment no sigui veritat. Un lleuger toc d’autoestima per a qui espera rebre diners del pressupost amb aires d’allunyar la ciutadania del pessimisme constant que tot va malament i pot empitjorar.

El govern l’ha presentat sense prou suport parlamentari i per al conseller de torn és un risc que apunta tenir-ho sota control, del contrari seria un perill. Davant els dubtes de la CUP queda clar que l’estabilitat independentista no acaba de consolidar-se. En altres temps de majories absolutes, Macià Alavedra convidava el dia de les esmenes a la totalitat els periodistes parlamentaris a dinar al 7 Portes per parlar de tot menys dels feixucs pressupostos. També, amb majoria absoluta del PSOE, el llavors ministre d’Economia, Carlos Solchaga, celebrava a final d’any l’aprovació del PGE amb els periodistes oferint un tast de patxaran del seu poble (Lizarra, Navarra) als passadissos del Congrésdels Diputats. Ara s’haurà d’esperar fins a l’últim minut sense celebrar gairebé res a causa de l’esgotament que representa el feixuc tràmit parlamentari. Amb els socis (CUP) o amb l’oposició (PSC i comuns) el pressupost número vint-i-dos ha nascut aprovat. Si és amb els uns o amb els altres hi haurà un abans i un després en la política catalana. Poca broma...