No respirem aquest mal vent

Bufa un mal vent de nom deshumanització, amb ratxes fortíssimes damunt dels paratges més assolats per la incertesa, la precarietat i el temor a perdre el que ja no es té. Perillosa i tramposa turbulència que ens porta a la deriva, com assenyalava Giuseppina Nicolini, que sent alcaldessa de Lampedusa va veure arribar centenars de cadàvers expulsats de l’empobriment i la guerra: “En un naufragi, no només moren les personés, sinó els valors que volem que ens facin viure.” I, a Europa, a aquests valors que temps enrere la identificaven com a pàtria dels drets humans se’ls està expedint el certificat de defunció. Cossos usats com a munició en les fronteres, nens marroquins enviats a Ceuta per pressionar sobre el Sàhara ocupat, concertines amb tallants al port de Santander… La crònica sense final d’una crueltat implacable. Estem normalitzant el patiment dels altres? Ens hem instal·lat en la globalització de la indiferència que denunciava Francesc? O, en una perversa gradació, ja criminalitzem la solidaritat tot onejant la bandera xenòfoba? Europa, cada vegada més tancada en la seva fortalesa, no s’adona que té el perill dins: les autocràcies que marquen agenda i obtenen rèdits polítics i econòmics amb el tràfic de persones. L’extrema dreta fa estelles dels més vulnerables, però també del feminisme, i de l’orientació sexual, i de l’avortament, i de l’eutanàsia i de la llibertat que tant invoca. La immigració és la seva coartada; en contra d’ella guanyen vots per retallar els drets de tothom. Si respirem aquest mal vent, matem la democràcia.