Comptes tàctics

Sempre s’ha dit que la llei de pressupostos és la més important que tramita un Parlament –decideix com es gasten els diners de tots– i la més ideològica, en el sentit que reflecteix les prioritats del govern. Els comptes públics vindrien a ser la traducció en xifres d’un programa polític, la base material d’un pla de govern. Hi ha molt en joc, per això no és d’estranyar que tot el que envolta l’elaboració i el debat dels pressupostos aixequi sempre passions. Quan l’executiu no té prou majoria per aprovar-los, ha de negociar amb altres grups polítics de la cambra els suports per poder-los tirar endavant. Fins aquí, tot normal. El que es fa més estrany és comprovar que ja no importa tant què es discuteix (l’import i el destí de les inversions) sinó amb qui: si amb la CUP per mantenir la il·lusió del 52% independentista, si amb els comuns a canvi del suport als comptes de la Colau, si sense el PSC per mantenir marge de maniobra negociador a Madrid... Espero que darrere de tant tacticisme i ús partidista dels pressupostos, hi hagi algú que pensi en la seva finalitat, que no és altra que servir els interessos del país i la seva gent. Tenim una despesa expansiva com mai gràcies als fons que ens arriben d’Europa per recuperar-nos de la pandèmia. Per desaprofitar l’oportunitat...