I ara què, urbanita?
Perseguint els treballadors il·legals
Les decisions salomòniques que s'estan proposant entorn de la problemàtica del top manta al Vendrell i Calafell obren un debat no exclusivament empresarial o sindical sinó de tipus ètic. Mentre les autoritats de les dues localitats de la costa han intentat buscar una solució pràctica, ràpidament els progressistes Joan Saura i Jordi William Carnes es van afanyar a advertir que no ho consentirien a Barcelona i altres zones del país. Encara se li ha de preguntar al conseller Saura –sortosament li queda poc en el càrrec– per què els Mossos disparen les escopetes de pilotes de goma d'una manera tan arbitrària com la que va fer perdre un ull a un noi aquest estiu.
En relació al top manta, el que no es pot permetre és tenir gent que vol treballar sense cap mena d'alternativa i, a més, perseguida i castigada. La solució estatal a la gent que arriba a Canàries ha estat abandonar-los a la plaça Catalunya en una mena de llimbs, com si no existissin. Madrid és així i els seus polítics sucursalistes no són capaços de canviar una dinàmica diabòlica. Amb unes taxes d'atur escandaloses i uns impostos vergonyants, és lògic que els comerciants es queixin, però no resulta intel·ligent deixar ningú sense possibilitats, menys als que volen guanyar-se la vida sota el sol i la persecució. ¿No seria de sentit comú regular en comptes de no fer res o de condemnar o generar arbitrarietats com les ordenances de civisme?