Defensar, o no, la policia

Se’n parla i més que se’n parlarà, durant els propers mesos, del model policial que tenim a casa nostra, després que el Parlament hagi activat la comissió d’estudi sobre aquesta qüestió. No sé si seria més adient parlar de model de seguretat, ni que sigui per evitar que la majoria de la societat associï sentir-se o no segur, de forma exclusiva, a la presència d’agents al carrer. Abordar un debat sobre aquest tema sense parlar de pobresa, exclusió social, atur i xenofòbia és com voler apagar un foc amb una regadora a la mà. Poc més que inútil. El cert és que ja fa temps, i parlo d’uns quants anys, que trobo que el debat sobre el model policial, o el debat sobre seguretat, s’ha polaritzat tant com és possible i s’ha portat a uns extrems que impedeixen afrontar la discussió des del rigor absolut i no des del soroll desfermat. Sovint s’ha convertit un tema tan important com aquest en un litigi que només té dues sortides: estar a favor o en contra de la policia. Tot és blanc o negre i el gris ja fa temps que ha quedat esborrat de l’escala de colors.

Em pregunto: no es pot defensar l’ocupació de qui no té forma humana de pagar-se un sostre on viure sense renunciar a denunciar les màfies i la barra que hi ha darrere d’alguns casos? No es pot fer costat a qui no pot pagar el rebut de la llum sense que sigui incompatible amb parlar d’aquells que punxen el quadre general perquè no volen pagar o perquè malgasten kilowatts en, per exemple, plantacions casolanes de marihuana? Tan difícil és posar-se en la pell de qui comet petits furts perquè necessita dur-se un tros de pa a la boca i, en paral·lel, demanar mesures contundents contra qui fa servir la violència extrema per fer una estrebada? No hi ha un terme mitjà entre defensar tots els policies, també els que ni tan sols amaguen la seva simpatia per l’extrema dreta, i anar desprestigiant agent per agent? Perquè tinc la sensació, i puc estar equivocada, que quan s’abandonen els matisos són moltes les persones que, posades a triar, basculen sense dubtar-ho cap a la dreta.