Els privilegis es paguen cars

Metges, epidemiòlegs, divulgadors... ningú no pot dir que no ho van advertir: l’estratègia més eficaç per controlar la pandèmia i fer front a les noves soques per a les quals ni tan sols els més privilegiats estem preparats, és augmentar la cobertura de la vacuna a tot arreu perquè al virus no l’aturen les fronteres per més restriccions que es posin a la mobilitat de les persones. N’hem fet cas? Ja sabem que no, que els interessos dels països de primera i la cobdícia irresponsable de companyies que ofereixen el producte als governs que més poden pagar han deixat la meitat del planeta sense protecció. Fa un parell de mesos, quan es va introduir el debat sobre l’administració d’una tercera dosi, des del vessant científic es va qüestionar que fos realment necessària excepte per als grups de risc i es va recordar que al continent africà, llevat del Marroc, la immunització no havia arribat ni al 2% de la població. I ara què? Ara que la covid ha mutat i ha sorgit una nova variant que semblaria més contagiosa, s’estén el pànic, es tanquen vols, les borses s’ensorren i l’Organització Mundial de la Salut, l’Agència Europea del Medicament i les grans empreses farmacèutiques s’estan preparant per al pitjor, que significa disposar d’inversions abundants per a l’adaptació de les vacunes. I què farem, doncs? Ens limitarem a lamentar-nos i a escoltar la cantarella diària de dades preocupants? És l’hora de pensar en termes de salut global, de dotar amb equipaments i dosis suficients els habitants dels països empobrits ni que sigui perquè els privilegis es paguen cars.