UCI sense oxigen i a punt de petar

“Esteu amb nosaltres o contra nosaltres?” Algú ho ha pintat a la paret d’un centre de serveis socials d’una ciutat que representa moltes ciutats catalanes. La pregunta és tan injusta com comprensible i indicativa del desesper de qui està sotmès al suplici desmoralitzador d’una cua de la gana permanent. A l’altre costat –i al seu costat lluitant contra la manca de recursos– hi ha un equip de professionals que es reconeixen desbordats, esgotats i gairebé col·lapsats davant la duresa de tantes històries de vida trencada per la pobresa, uns professionals que no saben com prioritzar allò que no es pot prioritzar. Què és primer? Un sostre o un plat a taula? Expliquen –i ho recullen les expertes Montse Santolino i Judit Font a Directa.cat– que s’han convertit en el para-xocs de l’estat del malestar, que emmalalteixen de tristesa i impotència, que ningú no els escolta i que són tan invisibles com ho són els seus usuaris. Cada dia s’enfronten al desnonament, a la gana, a la fred, a l’espant del no-futur, al patiment psíquic i a la solitud dels exclosos, i ho fan des d’unes UCI socials sense respiradors ni oxigen, administrant tiretes i sèrum que no tallen la violència del sistema. Esteu amb nosaltres o contra nosaltres? Que serveis socials formi part de la solució i no del problema ho decideix l’administració i això vol dir per començar renda bàsica universal i accés a un habitatge digne. Sense processos burocràtics asfixiants ni denegacions estigmatitzants, si no, com diu Font, això petarà, ja està petant. A més, són drets que tenim pagats. Recorden qui va rescatar la banca?