Bon Nadal i feliç Any Nou

Igual com altres èpoques de l’any se celebren amb els seus objectes i pràctiques característics –primavera amb flors, estiu i tardor amb fruits–, l’Advent exalta els sentiments de bondat i pau, l’espera d’un món millor en el recolliment guiat per la fredor del clima, i el cel encarat al període més fosc de les estacions, i també al solstici, el punt d’aturada del sol en el camí cap al sud en el crepuscle, i l’inici del camí de retorn cap al nord, una expressió de final i recomençament que no ha passat desapercebut en cap civilització –o pseudocivilització.

Mal que els ulcerosos d’estómac habituals s’entesten a somicar que l’esperit nadalenc es perd en la nefasta mercantilització, què millor que tornar la vista a la mare Natura per constatar que viu és encara. No cal amoïnar-se per l’extinció dels avets: els que plantem al menjador –els qui en tenen (d’avet i de menjador)– carregats de llums i lilaines ja els crien exprés per a això, com els pollastres perquè ens els fotem. És més delicat el cas del grèvol, protegit per salvar-lo de desaparèixer. Queden els gallerans, amb millors possibilitats de supervivència, sembla (“gallerans” en deia la meva família del nord. Els del sud, “galzerans”). O tempora, o mores. Els temps en què tot això ho anàvem a collir al bosc, i menjàvem cireretes d’arboix, amb la benigna advertència de no fer-nos-en un tip, perquè tenen propietats estupefaents (que no recordo haver apreciat, o encara em duren). Sempre n’he sentit a dir “arboix”. El diccionari normatiu prescriu “arboç”, i l’Alcover-Moll dona “Arboix” com a llinatge. Com de la síndria sempre n’he sentit a dir “xíndria”, variant, aquesta sí, acceptada.

No recordo indicacions sobre la ingesta dels preciosos fruits vermells del grèvol i el galleran (o galzeran). La virtut decorativa era (i és) tan poderosa que en cap pillet antisocial (ni en mi mateix) recordo haver-hi captat idees cruspidores. Són verinosos? Indigestos? Immastegables? De sabor horripilant? A la vista del caganer del pessebre, ociosament se m’acut que per quadrar el relat simbòlic estaria bé que fossin laxants. La deposició és un acte molt present en el català Nadal. A més de la figureta del caganer, gaudim del tió, cagador (a garrotades) de regals. No els avorriré amb les disquisicions freudinades relacionant femta amb diners. El caganer, que per alguns no és una broma per relaxar la severitat teològica de la Nativitat i l’Epifania, ni molt menys cap gamberrada procedent de les ovelles negres del clan, sinó el portador de l’emblema de la purificació.

Cap questa espiritual –no en dic “religió” perquè no totes ho són– que s’autoapreciï deixa d’obligar a purificar-se abans dels actes i cerimònies importants –iniciació, sacrifici, mort–. En el regne del cel, ni en cap representació seva o subsidiarietat s’hi pot accedir amb la porqueria pròpia al damunt, igual com, en casos menys espirituals, en situacions extremes, davant del perill o d’una expectativa de trànsit imminent, si no es vol fracassar i quedar anorreat cal excretar la matèria execrable –com el seu nom indica–. El buidat de budells no és opcional. Arribarà de forma voluntària o seguint un mecanisme instintiu primari –d’aquí la coneguda expressió “es va cagar a sobre”–. Però el mecanisme innat, sens dubte valuós perquè ve de la bondadosa Natura, és espiritualment inferior al voluntari.

Hi ha una extensa literatura sobre les formes de neteja de budells, des de l’ènema, el més habitual i conegut, fins a les de místics i ascetes a Occident, i de ioguis a Orient. La purificació total s’obté després d’una extensa purga líquida, per ingesta oral i per ènema, amb la introducció anal del cordill netejador, que en ser retirat s’endú els últims residus de femta de les parets intestinals. El cercle iconogràfic el tanquen els fruits vermells del grèvol i els gallerans (o galzerans), que troben aquí la dimensió pràctica com a peces del rosari anal purificador, l’aspecte místic del qual culmina –en siguin o no conscients els practicants– amb l’ús com a joguina sexual. Emblema representatiu o realitat, deixarem el valor dels bells fruits vermells a l’amable consideració de lectores i lectors, amb la seguretat que l’esperit de pau i amor del Nadal proporcionaran la millor guia al seu criteri.