Opinió

opinió

Eunice Romero Rivera

Des de la institució fem front a un racisme persistent

El 10 de desembre del 1948 s’aprovava la Declaració Universal dels Drets Humans, on es va aconseguir un consens internacional sobre els drets que havien de ser reconeguts a totes les persones. Més de setanta anys després encara hem de lluitar, des de les institucions i des de la societat, perquè es facin realitat aquests drets. Des del govern l’aposta és clara, calen eines i polítiques públiques per la igualtat amb un enfocament de Drets Humans perquè la nostra societat està travessada per múltiples sistemes d’opressió i no combatre’ls afecta la nostra qualitat democràtica. Una d’aquestes estructures de desigualtat que s’expressa en discriminacions i violències cap a una part de la població és el racisme.

Hem d’entendre el racisme com un element estructural que permet la naturalització d’aquesta discriminació, tant per part de qui n’és partidari activament com de qui legitima el biaix racial o d’origen quan justifica la privació de llibertat a qui comet una falta administrativa, com passa amb els centres d’internament d’estrangers, per exemple. Aquest patró no és indicador d’un comportament cultural ni fruit de la casualitat, és el resultat de la suma de desigualtats que acompanyen la manca d’oportunitats, la legislació d’estrangeria que impedeix l’accés al mercat laboral o la sospita permanent sobre la gent racialitzada.

El racisme no es limita a les persones que actualment realitzen desplaçaments migratoris. Pensem, per exemple, en el poble gitano. El seu tipus de vida va fer que les persones gitanes fossin vexades, mutilades i sistemàticament excloses. Avui dia justifiquem l’empobriment en què està bona part d’aquesta població amb idees racistes, però és el resultat d’anys de discriminació. El mateix passa amb la població racialitzada immigrant o descendent de migracions recents. La llei d’igualtat de tracte i no discriminació del 2020 es reforçarà aquesta legislatura amb l’aprovació d’una llei contra el racisme. Aquest nou projecte de llei impulsat pel Departament d’Igualtat i Feminismes té per objectiu tallar d’arrel amb el racisme, també el que les mateixes institucions públiques legitimen i promouen. Ja és l’hora que les institucions entomem també el mea culpa i ens deixem de peròs quan es tracta de seguir reproduint estructures racistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.