Elena Jordi

Una plaça del barri del Poblenou du el nom de Montserrat Casals i Baqué, nascuda a Cercs (Berguedà) l’any 1882 i morta a Barcelona el 1945. A la placa corresponent hi consta que va ser artista i empresària: ho va ser amb el nom artístic d’Elena Jordi, reina del vodevil al Paral·lel entre el 1910 i el 1926, en què va retirar-se, havent creat una companyia pròpia. Ara l’Acadèmia del Cinema Català demana a l’Ajuntament de Barcelona que hi afegeixi que va ser directora de cinema. Ho fa com a part d’un homenatge amb el qual, finalment, vol vindicar Elena Jordi. És un reconeixement que arriba després que diverses persones han fet atenció a una figura llargament oblidada. Entre elles, de manera fonamental, el berguedà Jordi Cunill, professor de filosofia que l’any 1999 va publicar-ne una biografia, de la qual, fa uns mesos, ha aparegut una edició revisada (amb la col·laboració de la Barbara Zecchi, professora a la Universitat d’Amherst i estudiosa de les pioneres del cinema) en què es remarca el fet que Elena Jordi també va ser actriu de cinema i, a més, va ser la primera dona que, l’any 1918, va dirigir una pel·lícula a Catalunya i a tot l’Estat espanyol: Thaïs, basada en l’òpera homònima de Jules Massenet que té com a protagonista una cortesana egípcia convertida al cristianisme per un monjo al qual va intentar seduir. Com va abordar el personatge una dona de la qual es diu que va ser molt lliure? No ho podem saber. No consta que hagi perdurat cap còpia de l’única pel·lícula dirigida per Elena Jordi. Desaparegut el film, fins fa poc no constava pràcticament enlloc la seva existència. N’apareixerà mai cap? De moment, va reapareixent Elena Jordi.