pell fina
Dividits, i què?
El moviment independentista extraparlamentari no s'acaba de posar d'acord per fer una llista unitària de cara a les pròximes eleccions i es veu que això preocupa algú més enllà d'ERC. Els catastrofistes veuen a venir com, una vegada més, s'acabarà perdent l'oportunitat d'unir esforços i plantar cara als partits convencionals fins a situar-se com una alternativa política real, amb representació parlamentària i, qui sap, potser amb responsabilitats de govern. Entenc que ERC se senti amenaçada per aquestes forces independentistes emergents perquè, a més de menjar-se-li l'electorat, amenacen centenars de llocs de treball que els republicans han copat a l'estructura del govern. Hostes vingueren que de casa ens tragueren.
El que ja no entenc és el discurs catastrofista dels que pensen que és una llàstima que l'independentisme extraparlamentari continuï dividit. I què? És lícit que cada formació vulgui mantenir una personalitat pròpia i que cap dels seus líders vulgui cedir protagonisme. Aquest hauria de ser l'escenari normal en un país normal. No s'uneixen pas els partits de dretes per anar junts a unes eleccions. Ni els d'esquerres. I tothom ho troba la mar de normal.
La manera de fer mal a l'independentisme és presentar-lo com un moviment dividit, atomitzat, quan, en realitat, avui hi ha més formacions sobiranistes que mai. Gràcies a aquestes formacions i plataformes ciutadanes, l'horitzó de la independència és avui una alternativa seriosa i amb possibilitats. I Espanya ho sap.
