opinió
Fum, fum, fum
Fa poc més d’una setmana, la cantant Paula Ribó, ara popular amb el nom artístic de Rigoberta Bandini, va fer un concert divertit, fresc, murri, engrescador i endorfínic a l’Auditori de Girona, dins del festival Temporada Alta. Arran d’això, vaig descobrir que aquella donassa vestida a l’escenari com una col·legiala entranyable i rebel havia format part uns quants anys enrere del grup musical The Mamzelles, que ens va bombardejar al sofà de casa amb l’enganxós anunci de reciclatge de l’Envàs, on vas?
Uns dies abans del concert i també dins de Temporada Alta, es va estrenar al Teatre Municipal de Girona Final de partida, una revisió de Sergi Belbel d’una tragicomèdia escrita per Samuel Beckett el 1957, amb Jordi Bosch i Jordi Boixaderas en els dos papers principals. Dues bèsties escèniques amb un text complicat que els havia atret pels paral·lelismes amb el recent confinament. Però el que em va cridar més l’atenció van ser els dos personatges secundaris, els dos ancians pares del protagonista, interpretats per Jordi Banacolocha i Margarida Minguillón. La parella d’avis va romandre tota l’obra dins d’uns contenidors d’escombraries. I aquest colpidor simbolisme de Beckett se’m remou per dins des d’aleshores. Si no ets envàs però ets vell i, per tant, inútil, vas al contenidor, el de rebuig.
Enmig de tot això, em vaig trobar amb la necessitat de treure de casa un munt de joguines usades i ja fa temps no aptes per al meu trio d’adolescents variats. El corresponent missatge de SOS a les amigues que sempre ho resolen tot, tot i tot, em va retornar el consell de dirigir la mercaderia als contenidors de Càritas. Altre cop, els contenidors.
S’acosten les festes de Nadal i en no res omplirem a vessar els contenidors blaus i grocs d’embolcalls de paper i plàstic, els afortunats que fem i rebem regals. Celebrarem un nou 25 de desembre i de les tristors en farem fum, fum, fum. Recordarem Sisa entonant el Qualsevol nit pot sortir el sol que va versionar amb encant la Bandini a l’Auditori. Acompanyarem els nostres vells a les parades artesanes de la plaça Independència per comprar una botifarra d’ou, un formatge de cabra, un coixí amb pinyols de cirera o un ram de grèvol. I ens escalfarem amb els nostres joves mirant un cop més Love actually. Perquè ningú és envàs. Bon Nadal!