No són malalties amb potes

Fa uns dies que hem conegut la Marta, que participa en La Marató de Catalunya Ràdio i TV3 dedicada a la salut mental, i potser som molts aquells a qui el curtmetratge ha ajudat a conèixer-nos millor, a obrir els ulls a la dificultat personal i social de trencar murs davant d’un patiment emocional provocat per diferents tipus de trastorns que afecten uns 1.000 milions de persones al món i que n’afectaran una de cada quatre al llarg de la vida. Diumenge en tindrem, segur, bona i fonamentada informació, però ara voldria remarcar el colpidor testimoni de Mercè Torrentallé al ple del Parlament de Catalunya dimarts passat. Amb paraules senzilles, entenedores i reivindicatives, aquesta dona, presidenta de Salut Mental de la Noguera, delineant projectista i tècnica en prevenció de riscos laborals a qui agrada llegir, escriure, pintar i caminar, diagnosticada d’un trastorn mental sever i convertida en activista perquè els prejudicis que suportava al seu poble de 2.500 habitants s’estenien també a la seva filla, va traçar un panorama exhaustiu d’estigmes i violacions de drets humans que fan vergonya i que cal revertir sense demora. Va parlar de medicaments no testats amb perspectiva de gènere, de rebuig i soledat, de violència en l’entorn familiar, de discriminació laboral i de problemes per cobrir les necessitats bàsiques, de pacients lligats al llit, de professionals que no escolten... I va reclamar als representants polítics que es creï el Pacte Nacional per a la Salut Mental i s’adoptin mesures transversals i dotades de recursos. “No som malalties amb potes –va reblar–, sinó ciutadans de ple dret.” Molt per fer.