Uns i altres? No fotem!

Ens ho hem de deixar dir tot, estoicament, pel fet que estem radicalment contra la violència, inclosa la verbal? Perquè no sigui dit? Hem de suportar, com si res, que ens insultin fins que els sagni la boca perquè hem d’estar demostrant a cada segon que l’independentisme és una opció tan democràtica com qualsevol altra? Hem d’acceptar que la vicesecretària d’organització del PP, Ana Bertran digui animalades com la que va dir? “Arribarem a veure a Catalunya els qui demanin que es pugui estudiar en castellà amb un braçalet marcat, perquè puguin ser assenyalats al carrer, com feien els nazis amb els jueus.” No hi diu res, la fiscalia? Hem de consentir que la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, continuï atiant el foc de les més baixes passions equiparant-nos una vegada més amb els nazis? O que Pablo Casado i diaris com El Mundo o l’ABC parlin impunement d’“apartheid”? O que Carrizosa ens torni a assenyalar com a terroristes? Tot això ens hem hagut de sentir arran del cas de l’escola de Canet de Mar. Un cas que no té res a veure amb una qüestió educativa, ni lingüística, ni encara menys amb drets fonamentals. Escric amb un plural conscient perquè els insults es fan a l’engròs. A pes. De forma conscient i malèvola. Ens ho estan dient a tots pels tuits d’uns quants imbècils. Insulten els independentistes i els que no ho són. A tots els que pensem que la immersió ha estat una bona eina, millorable, per a la igualtat d’oportunitats. No som pocs. També ho estan dient al PSC, ocupat ara a mirar cap a un altre costat a la recerca del vot perdut de Ciutadans i a donar les lliçons que no accepta de ningú. A uns i altres, Salvador Illa? Tots als mateix sac? No fotem! La nostra dignitat, com l’escola, no es toca, però no hi podem fer res? Hem d’anar passant perquè la caverna ens fa servir d’ariet contra Sánchez i Déu ens en guard, del que ens espera?