Què cony ha de passar?

La frase la va eructar Pablo Casado en la darrera sessió del Congreso: “Què cony ha de passar a Espanya perquè Pedro Sánchez assumeixi alguna responsabilitat?”. Si ara mateix fóssim de la mateixa pasta, ja tindríem lligat el sil·logisme tronat: “Casado és un colpista igual com en Tejero perquè tots dos han cridat coño a l’hemicicle”. Amb idèntica facilitat manipuladora amb què ells associen Apartheid amb Catalunya, nazis amb independentistes i Ermua amb Canet. El president del PP es va deixar barba perquè no el confonguessin amb l’Albert Rivera i ara costa destriar qui és més de Vox, si ell o l’Abascal, sempre xipollejant al quitrà de la demagògia. Pel que a en Carrizosa, de Ciudadanos, és tan aficionat a enfangar els debats que en el seu cas ja es impossible destriar el quitrà del diputat. I com que ja se sap que el fang és enganxifós, fins i tot hi ha arrossegat algú com en Nacho Martin Blanco, que ha transmutat de fitxatge moderat a deixeble entusiasta. El mutis que va protagonitzar el diputat ataronjat a la darrera sessió del Parlament de Catalunya retrata molt bé què entenen per respecte institucional i per acatament de les lleis: si emanen de la sobirania popular catalana els la bufa. Només així s’entén el menyspreu a les instruccions de la pacient presidenta de la Cambra, forçada a aplicar el reglament quan ses senyories s’emborratxen de micròfon sense tenir concedit el torn de paraula. La penúltima polèmica lingüística ha servit també per a recordar-nos la descaradura dels populars a l’hora de predicar amb l’exemple. El mateix partit que reclama respecte per a la resolució judicial que condueix al 25% de castellà a les nostres aules, és el que abans ha proclamat, desvergonyit, la seva insubmissió a la llei Celaá, legislada en seu parlamentària per la majoria pactada per la representació sorgida de les urnes. La frase se li pot retornar a Casado com a un boomerang, això sí sense l’exabrupte sexista: què ha de passar perquè entenguis que això és, o hauria de ser, una democràcia?.