Immersiofòbia

Segur que molts lectors recordaran una falca radiofònica que fa anys va emetre el PP andalús en una campanya electoral per esgarrapar vots al PSOE. Era un diàleg entre dues persones que feia més o menys així: “Saps que si anem a Catalunya el nostre fill haurà d’estudiar català?” I l’altre responia: “Cooom?” “El que sents, a Catalunya és obligatori estudiar en català i no es pot fer en espanyol perquè Zapatero ho consent i Chaves hi dona suport.” Era el 2006 i ja s’utilitzava la immersió lingüística a les escoles catalanes per guanyar vots... a Andalusia.

La fòbia contra la immersió ve de lluny i ha pres diverses formes: des de la fundació de partits polítics com Cs fins a sentències judicials. Han atacat la llengua des de tots els fronts possibles, perquè saben que disparant contra la immersió no ataquen només un tret identitari sinó la cohesió social del país. I a sobre els dona grans rèdits electorals.

Precisament perquè la fòbia ve de molt lluny, una de les imatges més reconfortants de la manifestació de Som Escola d’ahir va ser veure-hi jovent. Estudiants que ja van fer vaga quan es va conèixer l’aval del Suprem a la sentència del TSJC i que ahir eren al passeig Lluís Companys agafant la torxa d’aquesta lluita compartida per la llengua que ha de ser intergeneracional; ells són imprescindibles perquè és a ells a qui neguen els drets lingüístics. Quan la ràdio andalusa escopia catalanofòbia el 2006 potser encara no havien nascut, però tenen clar que perquè l’escola sigui en català “ara i sempre”, com proclamava la mani d’ahir, és imprescindible que es facin seva la lluita.