Així es derrota l’extrema dreta

L’esperança ha guanyat a la por i així és com es derrota l’extrema dreta, sí, però com es fa? Gabriel Boric, del Frente Amplio, s’ha imposat per una contundent majoria al seu ultraconservador adversari Antonio Kast en la segona volta i serà el nou president de Xile. Trenta-cinc anys; el seu nono (avi) va arribar a segons curs de preparatòria, la mare no va poder accedir a la universitat, el pare sí i ell també per l’esforç familiar; es va fer d’esquerres quan va prendre consciència que alguns dels privilegis que tenia s’aguantaven sobre la manca d’oportunitats d’altres; un amic li va regalar la màquina d’escriure del Perro Olivares, secretari personal d’Allende, de la qual han sortit tants discursos cèlebres –“vinc d’un país petit on qualsevol persona és lliure i on la discriminació racial no té cabuda”, ONU, 1972–, i això l’honora, a la vegada que admira l’obrer marxista i diputat Luis Emilio Recabarren, a qui Víctor Jara dedicaria un conegut tema –“árbol de tanta esperanza, naciste en medio del sol, tu fruto madura y canta hacia la liberación”–; en política s’hi ha posat per lluitar per la dignitat, la igualtat i la justícia social i sap que la coherència es comprèn a llarg termini; no l’interessa el purisme sinó escoltar a tothom, canviar la realitat i defensar els drets humans; és feminista que avança en l’eradicació dels vells estereotips –“putes, mares, monges”-; l’inspira la frase de Violeta Parra ”ser el mosquit en l’orella del minotaure”, i reconeix el protagonisme polític de la societat civil com a imprescindible per bastir una democràcia. Així es derrota l’extrema dreta.