Que l’Esperit Sant la il·lumini

Com acabarà tot? Reaccionarà? Ens referim a la Conferència Episcopal Espanyola. Si apliquem l’ètica terrenal, ja fa anys que hauria d’haver-ho fet. Si ens fixem en segles de diplomàcia divina i d’obscurantisme encrestat en confessionaris que tot ho absolen, ens hem de preguntar si calia un reportatge com el publicat pel diari El País perquè l’Església obri una investigació a fons sobre la pederàstia al seu si. L’informe que es va lliurar a Francesc el 2 de desembre recull que 251 membres del clergat i alguns seglars van ser persistents abusadors de menors. Si sumem aquests casos a d’altres que ja es coneixien, el nombre de pederastes puja a 602 i des dels anys trenta s’han identificat 1.237 víctimes. Podem dir que finalment s’ha trencat el mur de silenci i complicitats, l’actitud obstruccionista amb la qual s’han hagut d’enfrontar les víctimes silenciades? Ja ho veurem. Si com assegura el portaveu de la institució, Luis Argüello, es tracta d’un problema menor amb pocs implicats, per què hi ha tanta reticència a afrontar aquest pecat/delicte? De què tenen por? Per què en l’última assemblea plenària un grup de bisbes, entre els quals els cardenals Omella i Osoro, van fracassar a l’hora de proposar obrir una investigació? I ara la CEE es torna a espolsar les puces de sobre al·legant que els manca competències. Tothom que ha patit aquesta violència té dret a ser escoltat, a una indemnització, a una reparació. No sabem si l’Església posarà en pràctica la temprança i la justícia, dues virtuts cardinals, o esperarà que l’Esperit Sant la il·lumini.