Quines eròtiques

Amb la pandèmia van desaparèixer aquelles quines de les tardes dels festius, en pavellons i locals socials, dels dies de Nadal. Enguany es recupera aquesta tradició a Catalunya, si les restriccions ho permeten, que representa una font d’ingressos important per a moltes entitats socials i culturals. Algunes tenen tradició per la qualitat i quantitat dels premis. Pocs pobles es poden abstreure d’aquesta màgia del joc, aparentment innòcua. Es reforça així una falsa sensació de normalitat, com ho demostra l’increment de les quines, que s’anuncien a peu de carretera o en la web municipal i de vegades en els mitjans de comunicació. Un error per partida doble: ni són recomanables les concentracions humanes en espais tancats, vista l’evolució de la pandèmia, ni el sistema de publicitat, que tenen el vistiplau dels ajuntaments, responsables del que es penja en els seus espais sobretot en el cas de les quines eròtiques. Si bé sorprèn la seva existència, pel que representen, pensades i dirigides a un públic majoritàriament masculí, i també per l’estranya barreja de quines i erotisme, lluny del sentit que tenen aquestes festes. Desplaçant-nos per les carreteres de la demarcació o llegint alguna web municipal, no passen inadvertides les publicitats de les quines, fins i tot les eròtiques. És una publicitat en espai públic, que té un titular responsable, pagada per tots els ciutadans i, sota la mirada sorneguera de qui la llegeix, s’entreveu un somriure per sota el nas, intuint, no sé si encertadament, el contingut d’aquesta. Sembla que no n’aprenem gens, dels problemes que estem vivint com a societat respecte a l’ús que fem del dret a la llibertat sexual: el de la cosificació de la dona, del domini de l’home i la ignorància dels problemes que tot això genera. De res ens serveix que l’educació contempli la igualtat de gènere, ni que ens esforcem per fer entendre que la dona ha de ser respectada en la seva llibertat i que la diversitat sexual és un valor inqüestionable si després, amb la connivència d’algunes institucions, es promouen, per acció o omissió, activitats allunyades de l’educació i el bon gust. Unes quines pensades per aquells i aquelles que volen gaudir a costa dels tòpics femenins. I d’això va la publicitat d’aquestes quines, una invitació a l’erotisme, s’entén que femení. Per sort, alguns dels cartells a peu de carretera ja han estat enretirats. Bon Nadal!