Opinió

opinió

El somni d’una Diva

El somni es converteix en realitat, és un moment fantàstic, de maduresa personal

Fa gai­rebé tres dècades, una jove can­tant giro­nina tenia un somni. Després de cur­sar els seus estu­dis musi­cals, amb 16 anys ja es dedica pro­fes­si­o­nal­ment al món de la música, viatja, es segueix for­mant i és sota el guiatge d’en Fer­ran Prat, gran amic i millor per­sona, que sento per pri­mera vegada la Susana del Saz; era un sopar benèfic, dues peces líriques i una cançó de la gran diva del jazz, Ella Fitz­ge­rald, i em va entu­si­as­mar. Ales­ho­res la Susana for­mava part d’una de les orques­tres més pres­ti­gi­o­ses de Cata­lu­nya, La Sel­va­tana, on, com a solista, mos­trava la seva ver­sa­ti­li­tat a cada con­cert. Passa un temps a Itàlia, segueix la seva car­rera com a can­tant, i és allà on recu­pera una idea, un somni que neix a par­tir d’un sen­ti­ment posta­do­les­cent, i que creix a par­tir de la rea­li­tat cul­tu­ral vis­cuda arran dels viat­ges i con­certs arreu, la Susana somia un espai on gau­dir de con­certs íntims, pro­pers; en algun moment de la vida sap que crearà a Girona un nou con­cepte de local, el que no sap és que no ho farà sola.

Ara fa poc més de tres anys, al car­rer Figue­rola, just davant d’on vivia la Susana quan era ado­les­cent, el somni es con­ver­teix en rea­li­tat, és un moment fantàstic, de madu­resa per­so­nal i pro­fes­si­o­nal que per­met la cre­ació de La Diva, un pro­jecte del qual ella és direc­tora artística i la seva pare­lla, en Sergi, s’encar­rega d’una excep­ci­o­nal oferta de coc­te­le­ria. Con­certs, jazz, caba­ret, tri­buts i grups de ver­si­ons, monòlegs, sopars, La Diva comença a ser un espai de tro­bada, no tan sols dels que ja tenim una edat i enyo­rem els con­certs dels dime­cres de Pla­tea. La Diva és un local on tot tipus de públic gau­deix del sen­ti­ment íntim de sen­tir de prop la veu i la mirada de l’artista.

Sis mesos després d’obrir por­tes, arriba la covid i ens can­via la vida. Trans­for­mar i adap­tar el pro­jecte o des­a­parèixer; després de tants anys per­se­guint un somni, tu et ren­di­ries? Doncs ells tam­poc. Take away gas­tronòmic i de coc­te­le­ria, tallers... Tot just fa uns mesos sem­blava que podríem tor­nar a viure “com abans”, i La Diva reneix exul­tant. Però ara toca de nou can­viar i adap­tar-se: amb menys afo­ra­ment i amb mesu­res pre­ven­ti­ves podem cele­brar el Nadal gau­dint de la màgia de La Diva, i donar suport a la cul­tura sopant i brin­dant, perquè no podem obli­dar que estem vius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.