Derogar no vol dir reformar

Una de les preses de posició amb ànim disruptiu de Pedro Sánchez quan va ser reelegit secretari general del PSOE van ser les declaracions en què assegurava que el primer que faria el seu partit quan arribés al poder seria “derogar la reforma laboral de Rajoy per recuperar els drets dels treballadors”. En aquell moment encara cuejaven les reaccions a la reforma del PP, que havia rebut l’aval del Tribunal Constitucional malgrat que la norma, entre altres modificacions, confirmava la pèrdua de poder de la negociació col·lectiva, aprimava el paper dels sindicats i abaratia l’acomiadament de forma molt ostensible. Han calgut anys i la influència dels seus socis de govern en la seva segona legislatura perquè Sánchez abordi un tema espinós per al poder polític, tant per la pressió de la patronal com per la supervisió europea. Finalment, tot i que els sindicats majoritaris han firmat l’acord junt amb els representants empresarials, la reforma que havia de restituir drets laborals no fa ni fred ni calor i es fa difícil de viure com una victòria, ja que la mateixa CEOE ha dit que no canvia “la flexibilitat interna”. Es mantenen les indemnitzacions per acomiadament que es van decidir el 2012 (adeu definitiu als 45 dies), sense recuperar tampoc els salaris de tramitació, i es fixa la subordinació dels convenis catalans als espanyols. I, com que sabem que feta la llei, feta la trampa, caldrà veure si una de les novetats més escatainades, la preeminència dels contractes indefinits, té algun efecte real en les xifres de l’atur.