Un nen que va vèncer els nazis

Amb prou feines tenia 10 anys quan el 1940 el seu germà el va apuntar –a través del moviment escolta– a l’Armia Krajowa, el principal moviment de resistència polonesa en l’ocupació nazi, i juntament amb altres nens i adolescents va destruir vint tancs alemanys i quinze vehicles cuirassats amb granades i ampolles de gasolina. El 1942 va ser detingut per la Gestapo i torturat durant tres mesos a la presó de Kielce, i al setembre tot el grup de combatents va ser enviat a Auschwitz-Birkenau. La majoria, entre els quals el germà, van ser assassinats a la cambra de gas; ell es va salvar i passejaria el triangle vermell de presoner polític per Buchenwald, per Mittelbau-Dora, immensa mina de fabricació d’armament, per Harzungen i per Bergen Belsen, d’on va ser alliberat el 15 d’abril de 1945, malalt i desnodrit però supervivent per la força de la seva joventut contra les infeccions que omplien les fosses comunes de cadàvers sense enterrar. Refet de la misèria i de l’espant, el 1947 va tornar a Polònia però a la frontera el van acusar d’espia i el van tancar durant tres anys. Edward Paczkowski, aquell nen que va plantar cara a l’horror, ha mort aquest mes de desembre i ja forma part de la memòria –molts anys silenciada– de la resistència del poble gitano i de l’extermini que va patir com a “raça inferior portadora del gen de la criminalitat”: esterilitzacions forçoses, eliminació de tot dret civil, operacions de neteja racial, nens executats en experiments mèdics/científics, afusellaments massius i deportacions als camps de concentració... Ell en va deixar un testimoni que no s’ha de perdre.