Feminismes i salut mental

Els finals d’any ens obren l’oportunitat de reflexionar sobre el que hem viscut i els aprenentatges adquirits al llarg dels dotze mesos previs. Sovint en aquestes dates mirem on érem fa un any i fem balanç. És en aquests moments que esgarrapem algunes estones per adonar-nos del transcurs de la vida per les nostres latituds personals.

Això a voltes ens fa feredat perquè sentim una forta intempèrie emocional perquè potser l’any ha estat dur i difícil. Per contra, altres anys ens sentim privilegiades per la vida gaudida i pensem que tant de bo aquests moments no fossin finits.

I deixeu-me que m’aturi aquí per fer una mirada de gran angular i posar sobre la taula dos elements essencials que al meu entendre han estat clau per llegir millor el que ha succeït a nivell col·lectiu en aquest 2021 que ja acaba, i perquè han trencat murs i ens han ofert estratègies per a una vida millor.

Els feminismes i l’activisme per la salut mental.

I és que deixem enrere un 2021 que havia de ser l’any que marcaria el final de la pandèmia que tanta vida ens ha robat. Però la realitat és que seguim convivint-hi (amb mutacions incloses) i això està deixant cicatrius importants.

Aquí els feminismes s’entrellacen de manera natural amb aquest situar el benestar emocional en el centre, perquè els feminismes ens parlen de vida amb majúscules, de la nostra quotidianitat, de com vivim i com voldríem viure. I, sobretot, ens donen espais per expressar com ens sentim, donar valor a la vulnerabilitat com a element clau en les nostres vides. Els feminismes en aquest 2021 han seguit lluitant contra les violències masclistes i alhora han continuat amb la seva expansió i el seu avenç, arribant cada dia a més gent que troben aixopluc vital en aquest moviment. I aquí és on s’agafen de la mà amb aquesta realitat tan silenciada, la de la salut mental. Perquè ambdós han posat el benestar emocional en el centre de les lluites. I aquest any hem pogut veure com molts murs, tabús, estigmes relacionats amb la salut mental han caigut. Encara queda molta feina per fer, però sembla que socialment hem destapat el gran silenci que tapava aquesta realitat. De fet, la pandèmia ha amplificat el problema de la salut mental, un problema estructural que ja existia i que havíem ignorat històricament. I ara per fi en parlem. La comencem a situar com a part essencial de les nostres vides i exigim fórmules per a una bona atenció i acompanyament i, per descomptat, per a la promoció del nostre benestar emocional.

Desitjo que en aquest 2022 seguim tenint molta lluita feminista i molt activisme per la salut mental perquè, en essència, tots dos ens fan la vida molt millor.