Any nou, pressupostos nous

L’any nou arranca amb pressupostos nous a Catalunya i a Espanya. Sense entrar en complicacions tècnico-jurídiques, el pressupost és l’instrument majúscul que té un govern per a la planificació de les seves prioritats. Un pressupost es defineix a priori, per a ser materialitzat durant l’exercici pressupostari següent (tant a Catalunya com a Espanya l’exercici pressupostari és l’any natural). A més, el pressupost configura una unitat d’acció amb la qual es persegueixen uns fins d’estat, com per exemple els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. El pressupost té forma de document comptable en equilibri, és a dir, la suma dels ingressos esperats per l’any següent coincideix amb la suma de les despeses previstes. Ara bé, ingressos i despeses tenen una diferent consideració; per una banda, els ingressos públics són estimacions, atès que a priori no es pot conèixer l’import exacte de les entrades del sector públic (recaptació impositiva, ingressos patrimonials, transferències de l’exterior, etc.); per altra banda, les despeses públiques responen a una expressió xifrada dels imports màxims que es poden destinar a cada concepte o categoria de despesa. Dit d’altra manera, els ingressos pressupostats són una estimació i les despeses pressupostades són un topall que fixa un màxim i, per tant, no són la quantitat efectiva que acabarà destinant l’ens públic als diferents conceptes. Així, doncs, el pressupost en sí mateix no és suficient per a albirar l’aplicació final de les polítiques, perquè cal veure com es van materialitzant els diferents conceptes al llarg del temps. De fet, tant o més interessant que el pressupost és analitzar la seva execució. Sorprenentment, però, el seguiment del pressupost durant la seva vigència no acostuma a ser objecte de gaire interès.

A Catalunya, el pressupost d’enguany té com a línies mestres ‘la reactivació econòmica’, ‘la infància, el medi ambient i el feminisme’, ‘la despesa social’ i s’ha definit com ‘el pressupost més elevat i expansiu de la història’. Dins d’aquest pressupost, el total de despesa pública es xifra en 38.139 milions d’euros dels quals 2.142 milions provindran dels fons Next Generation. A Espanya, el pressupost d’enguany té com a línies mestres ‘canalitzar els fons europeus Next Generation’, ‘apostar per la joventut’, ‘reactivar la inversió productiva’, ‘apostar pels territoris’ i ‘la responsabilitat fiscal’. El total de la despesa pública prevista ascendeix a 458.970 milions d’euros dels quals 27.633 milions provindran dels fons europeus.

No hi ha dubte que la situació socio-econòmica actual, amb la pandèmia com a teló de fons, serà més fàcil de gestionar amb uns pressupostos elaborats expressament per a fer-hi front. Una altra cosa és com s’aniran executant les diferents partides, que és el que veritablement donarà entitat i contingut econòmic a les polítiques públiques pressupostades. Haurem d’esperar un any per a saber-ho.