La pàtria de les joguines

Aquests dies tothom està buscant joguines per als més petits, per omplir d’il·lusió la infància, que és l’autèntica pàtria, segons encertada expressió de Rilke, la que conforma la nostra personalitat mitjançant les vivències, els sentiments i els records que guardem d’aquella etapa. La pregunta és quina pàtria caga el tió o traginen els mags d’Orient fins a les llars. Encara massa sovint hi deixen regals tenyits de sexisme, regals per a nens i regals per a nenes, regals diferents que reforcen la vetusta separació de rols: per a ells l’acció, la competència, la investigació; per a elles les cuines, els tocadors de bellesa, les tasques de cura, habilitats suposadament naturals que més enllà del típic embolcall de color blau o rosa van construint la pàtria dels homes futbolistes, policies i enginyers i la de les dones mestres, metgesses i perruqueres, per citar els resultats de l’enquesta Adecco 2021: “Què vols ser quan siguis gran?” És hora d’assumir que la biologia no determina el comportament social, que el desenvolupament del cervell es vincula a l’adaptació a l’entorn, a la interrelació i a la pràctica d’activitats diverses, i que els prejudicis coarten l’aprenentatge i solen acabar provocant els models que representen. Jugar és passar-ho bé, a la vegada que adquirir coneixements i valors i incrementar la cooperació i l’empatia; és clar que també pot ser entretenir-se competint contra els altres, normalitzant les desigualtats i exercint la violència. De tot hi ha en el catàleg dels centres comercials. Esperem que els mags defensin una infància lliure d’estereotips.