Una història particular

Hi ha llibres que poden passar desapercebuts perquè no aporten coneixement sobre temes decisius de la història, però que, en canvi, amb una contribució humil i entusiasta, ens informen sobre aspectes laterals que també ajuden a entendre els nostres dies. És el cas, per exemple, de Cent catorze, un exhaustiu estudi sobre els gironins que, al llarg de noranta anys, han jugat a la primera divisió del futbol espanyol, un llibre que ens ajuda a evocar o a bastir un escenari sentimental que, alhora, també serveix de teló de fons dels temps viscuts, a cavall de dos segles. Aquest volum, treballat amb rigor i passió, és obra de Papi Guardiola i Jordi Agustí, que han construït un edifici on habiten llegendes com Conrad Portas, que va debutar el 1928 amb l’Espanyol, o com Miquel Soler (que va jugar en set equips diferents) o Delfí Geli (en quatre equips), al costat de personatges que van ser referents d’una manera d’entendre el futbol –el d’abans, més noble, més arrelat a un compromís personal–, com García Castany i Martí Filosia. Parla de persones i d’esdeveniments, com ara el cas del mític Josep Balmanya, que es va exiliar després de la guerra civil i va jugar amb el Seta, un equip menor, i va guanyar (com un Maradona avant la lettre) dues lligues franceses. Una “enciclopèdia del futbol gironí d’elit” que ens parla d’esforç, de sort, de pelegrinatges (jugadors que han recorregut mig món, en la nova era del futbol transhumant) i de fidelitats. No citen Fèlix Farró, un meu oncle, però no ho fan perquè, per circumstàncies personals, no va acabar fitxant per un equip de Barcelona quan ja tenia els papers sobre la taula. I tampoc no esmenten Jofre Carreras (el que faria 115), però, en aquest cas, perquè el jove gironí, format al GEiEG i al Girona, ha debutat a primera tot just fa una setmana, quan el llibre ja era a les llibreries. És a dir, hi ha camp a córrer per a una nova edició que inclogui frustracions i nous anhels.