Una història particular

Hi ha lli­bres que poden pas­sar des­a­per­ce­buts perquè no apor­ten conei­xe­ment sobre temes deci­sius de la història, però que, en canvi, amb una con­tri­bució humil i entu­si­asta, ens infor­men sobre aspec­tes late­rals que també aju­den a enten­dre els nos­tres dies. És el cas, per exem­ple, de Cent catorze, un exhaus­tiu estudi sobre els giro­nins que, al llarg de noranta anys, han jugat a la pri­mera divisió del fut­bol espa­nyol, un lli­bre que ens ajuda a evo­car o a bas­tir un esce­nari sen­ti­men­tal que, alhora, també ser­veix de teló de fons dels temps vis­cuts, a cavall de dos segles. Aquest volum, tre­ba­llat amb rigor i passió, és obra de Papi Guar­di­ola i Jordi Agustí, que han cons­truït un edi­fici on habi­ten lle­gen­des com Con­rad Por­tas, que va debu­tar el 1928 amb l’Espa­nyol, o com Miquel Soler (que va jugar en set equips dife­rents) o Delfí Geli (en qua­tre equips), al cos­tat de per­so­nat­ges que van ser refe­rents d’una manera d’enten­dre el fut­bol –el d’abans, més noble, més arre­lat a un com­promís per­so­nal–, com García Cas­tany i Martí Filo­sia. Parla de per­so­nes i d’esde­ve­ni­ments, com ara el cas del mític Josep Bal­ma­nya, que es va exi­liar després de la guerra civil i va jugar amb el Seta, un equip menor, i va gua­nyar (com un Mara­dona avant la let­tre) dues lli­gues fran­ce­ses. Una “enci­clopèdia del fut­bol gironí d’elit” que ens parla d’esforç, de sort, de pele­gri­nat­ges (juga­dors que han recor­re­gut mig món, en la nova era del fut­bol trans­hu­mant) i de fide­li­tats. No citen Fèlix Farró, un meu oncle, però no ho fan perquè, per cir­cumstàncies per­so­nals, no va aca­bar fit­xant per un equip de Bar­ce­lona quan ja tenia els papers sobre la taula. I tam­poc no esmen­ten Jofre Car­re­ras (el que faria 115), però, en aquest cas, perquè el jove gironí, for­mat al GEiEG i al Girona, ha debu­tat a pri­mera tot just fa una set­mana, quan el lli­bre ja era a les lli­bre­ries. És a dir, hi ha camp a córrer per a una nova edició que inclo­gui frus­tra­ci­ons i nous anhels.