Què en pensen fer, de les persones?

Avui a les dotze està previst el desnonament d’una nau ocupada del carrer del Progrés de Badalona en la qual sobreviuen sense llum cent persones. Cartrons, plàstics, separacions de llauna o de fusta fina, sofàs, mantes, munts de ferralla, una brasa per escalfar-se o coure menjar. Qualsevol desgràcia pot passar, i els habitants ho saben i ho assumeixen, fins al punt que han proposat signar un document en què es fan responsables de la seva sort, que vol dir de la possibilitat d’un incendi que els arrabassi la vida, i es comprometen a marxar quan pugin les temperatures i baixin els contagis. En el moment d’escriure aquest article, la Sareb es mantenia ferma en el llançament tot argumentant que és l’Ajuntament qui ha de proporcionar un recurs residencial. Diumenge passat, dues persones van ser trobades mortes en una barraca a prop del riu Besòs a Montcada i Reixac; s’havien intoxicat en fer foc. Les imatges mostren fileres de construccions precàries, casetes d’eines en què s’acumulen estadants i escombraries; és el rostre lleig d’una realitat que es converteix en notícia fatal i anunciada. En els dos casos, tant el regidor de Serveis Socials de Badalona, David Torrents, com l’alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos, manifesten amb tota la raó del món que els municipis no estan en condicions, tots sols, de resoldre el problema d’una vulnerabilitat creixent que deixa part de la població a la intempèrie. Mentre l’olla de pressió no explota a la cara de totes les administracions, hi ha qui es va morint. I? Què en pensen fer, de les persones?