La guerra contra la infància

Més guerres, més soldats; més pobresa, més explotació i més violència. Una perversa equació que s’acarnissa, i de manera creixent, amb els més petits del planeta fins a arribar a les xifres rècord que es recullen en un recent informe de Save the Children: actualment 337 milions de nens i nenes estan en risc de ser reclutats per grups armats i per forces governamentals en 39 països; eren 99 milions el 1990, de manera que ni les reiterades crides de l’ONU ni tampoc la pandèmia han contribuït a minvar aquest drama, sinó tot al contrari, s’ha convertit en un tipus d’extermini continu i massa invisible dins del món globalitzat. 337 milions estan en risc i 200 milions ja han estat atrapats, com ara un jove de de Kivu del Sud, a la República Democràtica del Congo, a qui als 13 anys van segrestar, torturar i ensenyar a matar; com una menor de Burkina Faso, obligada a casar-se amb un guerriller i a cuinar, rentar roba, anar a buscar llenya i fer d’espia... D’altres són usats per col·locar mines o per detectar-les o directament com a terroristes suïcides. Les nenes fan d’esclaves sexuals, els nens ataquen i terroritzen les poblacions on han nascut perquè mai més hi puguin tornar i no s’escapin. Tenen por i fan por o són violades i rebutjades perquè han perdut l’honor. El Congo, Moçambic, Síria, l’Afganistan, el Iemen, l’Iraq, Filipines, Mali, Burkina Faso, el Níger, Colòmbia, regions de l’Amèrica Central... una batalla sense final! Però res de tot això importa als mercaders d’armes, que atien –o generen– conflictes allà on tenen molt a guanyar a costa de la vida dels altres.