l'entrevista
“Si un periodista fa bé la feina, causarà molèstia”
Quin balanç fa del seu primer any al capdavant d'una corresponsalia?
Em sento de nou periodista de carrer. Aquesta feina m'ha obert moltes portes. Des del despatx oval de la Casa Blanca fins a la tragèdia del terratrèmol d'Haití.
El va colpir, la catàstrofe d'Haití?
Profundament. Va ser l'experiència periodística més dura de la meva vida. Em va afectar molt com a persona, ja que vaig caminar entre cadàvers, vaig dormir entre rèpliques i vaig veure molta misèria.
A la ràdio vostè va esdevenir un subordinat incòmode?
Més aviat vaig ser un treballador rendible. Incòmode? És possible. Jo no treballo per al meu director, sinó per a la gent. I quan un periodista fa bé la seva feina és segur que causarà molèstia. Mai no vaig tenir un any fàcil. I la incomoditat va augmentar a la darrera temporada.
A què es refereix?
Deixem-ho. Ja han passat dos anys! Els últims quinze dies no poden ser més importants que el que vàrem aconseguir durant catorze temporades. Quan penso en El Matí, només tinc bons records i crec que els oients, també.
Ha escrit un article en què ha lloat la tasca de Joan Laporta com a president del Barça. Donarà un suport manifest a la seva candidatura?
No. Mai he donat suport a cap candidatura política. Són dues coses molt diferents.
I què li sembla l'inici de Sandro Rosell?
És d'hora per dir-ne res, però no ha gestionat bé l'assumpte Cruyff. Aquesta història ha sigut una llàstima. Sobretot si vol ser, tal com diu, el president de tothom.
Per què creu que un entrenador decideix no concedir cap entrevista?
Potser perquè té una cua immensa de gent que li'n demana. És una decisió discutible, però la comprenc. Ara mateix els mitjans no estan desatesos pel Guardiola. Hi ha setmanes que compareix a quatre rodes de premsa.
Per cert, Joan Laporta ens durà agafats de la mà cap a la independència?
No ho sé. Encara no l'hem vist fent política. No és candidat a res. Però la independència d'un país no depèn de la voluntat d'una persona. Depèn de la voluntat majoritària d'un poble.
I les relacions amb Espanya?
Vull pensar que Catalunya faria els esforços necessaris per tenir un bon veïnatge. Sempre recordo la frase de Xavier Rubert de Ventós: “Per poder abraçar cal ser dos”. Catalunya no pot construir el seu futur polític en contra de res.
Què pensa sobre el Tribunal Constitucional?
Van redactar una sentència que és un “se van a enterar”. És molt greu: no han respectat la voluntat democràtica, ni tampoc el pacte polític a les Corts Generals.
I sobre la sentència?
Ens han posat per escrit el que ja sabíem: tot i les evidències, Espanya no es considera ni es considerarà mai un estat plurinacional.
La prohibició de les corrides de toros es pot interpretar com una resposta?
Això no hi té res a veure. La resposta va ser la manifestació de més d'un milió de persones del dia 10 de juliol.
