Val més matar que donar vida

No sabem si Talile ha sobreviscut al part. En la seva informació, Iñaki Alegria, coordinador de la unitat de pediatria de l’hospital rural de Gambo (Etiòpia), no es mostra pas optimista: la jove té una intensa hemorràgia i els bancs de sang de tot el país estan buits o quasi; les escasses existències es reserven per als soldats que fan –o els fan fer– la guerra. Terrible i al·legòrica realitat: matar és més important que donar vida. Talile esdevé una de tantes víctimes col·laterals de la causa prioritària que és la de les armes, i no entrem ara en consideracions sobre si les dolents de la pel·lícula són les forces del primer ministre Abiy Ahmed (premi Nobel de la pau, vet-ho aquí) o les del Front d’Alliberament del Poble de Tigre, perquè en realitat unes i altres comparteixen idèntics honors en un camp de batalla que està exterminant la població civil. Una recent investigació conjunta de la Comissió Etíop de Drets Humans i l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans els assenyala com a responsables d’atacs indiscriminats a escoles, hospitals, habitatges; d’execucions extrajudicials i d’assassinats a grups ètnics; de tortures i desaparicions forçades; de violència sexual; de provocar desplaçaments i impedir l’accés a l’ajuda humanitària que inclou aliments i medicaments; de l’augment de la fam i del sacrifici de dones com la Talile. És hora de baixar les armes, emfatitza la comunitat internacional, però qui les hi posa? La Xina, Rússia, els Estats Units, Israel, Alemanya, Ucraïna, Bielorússia, Hongria o Bulgària són els mercaders de la mort.