Opinió

De set en set

Privilegiats

Les quo­tes dels autònoms pugen. El preu del llo­guer s’ha incre­men­tat un 20,5% en el dar­rer any a Lleida, un 10,8% a Girona, un 3,1% a Bar­ce­lona i un 2,5% a Tar­ra­gona. El preu de l’elec­tri­ci­tat s’ha dis­pa­rat i posar una ren­ta­dora és un luxe. Els car­bu­rants s’han enca­rit un 24%. L’ali­men­tació, també (la carn de xai cos­tava gai­rebé un 18% més a final d’any i l’avi­ram, un 7%, i el pa ha pujat un 4,3% en els últims dotze mesos). La inflació, des­bo­cada, amb un IPC que ha arri­bat en el dar­rer any al 6,1%, el màxim en trenta anys. Bai­xen els sala­ris anu­als bruts, que ja són prou pelats, i el nos­tre poder adqui­si­tiu va de capa cai­guda (les dades ofi­ci­als ens diuen que s’ha reduït un 6,2% en dotze anys). I en els dos anys de la pandèmia, tot i que les deu per­so­nes més riques del món han doblat la seva riquesa, un 99% dels habi­tants del pla­neta, en canvi, ens hem empo­brit. La llista podria ser més llarga. Per això cos­tarà encara més refer-nos: l’estrèpit pels pri­vi­le­gis escan­da­lo­sos per a alguns emple­ats i alts càrrecs del Par­la­ment res­sona sense parar dins nos­tre, pobres tre­ba­lla­dors. Volíem esbor­rar-ho de la ment, lle­var-nos com cada dia per anar a tre­ba­llar amb entu­si­asme, però la plan­to­fada ens ha dei­xat esta­bor­nits. El diari Ara ha des­ta­pat que el Par­la­ment paga 1,7 mili­ons d’euros anu­als a fun­ci­o­na­ris que ja no tre­ba­llen a la cam­bra sota un règim de “llicència per edat”. Cobren una mor­te­rada de diners per que­dar-se a casa, per anar de vacan­ces o per fer figu­re­tes, però no pas per tre­ba­llar. Fa catorze anys que ho va apro­var. Catorze anys llargs d’una burla per a tot­hom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.