Ara sí que estem tranquils!

Ara que sabem que la decisió d’Ernest Benach de regalar un sou (més que digne) a uns funcionaris del Parlament perquè es quedessin a casa es va prendre perquè el “context era diferent” estem molt més tranquils. Ens havíem imaginat que, amb ERC a la presidència, la política seria el reflex dels desitjos de la ciutadania: més transparent i, sobretot, més digna. I això, acostumats a tants anys amb les institucions en mans de la “dreta tramposa”, era gairebé un miratge impossible de digerir. Quin mal de panxa de pensar que no donaríem la talla com a poble per a una classe política tan conscient i responsable.

Ara, per fi, recuperem la normalitat. L’expresident del Parlament Roger Torrent diu que no en sabia res. Això sí que ens allibera!

Signar una nòmina cada mes (o un pressupost del Parlament) perquè un funcionari es quedi a casa durant anys passa desapercebut; i si en lloc d’un funcionari en són 21, es veu que, també. Ok!

Però si el paper de Benach ens permet tornar a respirar, no pot ser menys el nostre agraïment a tots els seus successors, que no n’han dit ni piu. I menció especial als representants sindicals: cobrar per no aparèixer?! Ja no defensem el dret a treballar? O és el dret a cobrar? Ara sí que ja podem estar tranquils!