Conflictes de Farners
Afigura’t que ets un alcalde de poble a punt de celebrar el dia de Reis en la intimitat familiar (adscriu-te al partit que vulguis: aquell dia tots som trimonàrquics). Encara desemboliques regals, els familiars estan a punt d’arribar i a la cuina les olles ja fumegen. Qui serà el rei de l’àpat? A qui li tocarà la fava? De cop, una concentració de veïns se’t presenta davant de casa, et truquen a la porta i t’activen una protesta col·lectiva sobre un afer del municipi. Així, sense avisar ni tenir en compte la data. I tu allà, aguantant el xàfec... Bé, doncs això és el que li va passar a l’alcalde de Santa Coloma aquest sis de gener. L’esca del conflicte: la neteja perimetral de bosc que per llei es fa en una urbanització del municipi. No cal dir-ho: és una actuació delicada que s’ha d’explicar molt bé perquè veure una tala no agrada a ningú, i menys als veïns que han de suportar motors, cruiximents de fusta, canvis paisatgístics i escampadissa de brancatge. Els veïns s’inquieten, és clar, i, sense saber el fons legal de tot plegat, és comprensible que demanin explicacions. Però calia la indelicadesa d’envair l’espai privat de qui les ha de donar?
A la indústria aeronàutica es parla de la “fatiga de vol” que sofreix el material dels avions després d’un ús perllongat en el temps. Sotmès a càrregues fluctuants i repetides, aquest material es comporta de manera diferent a com ho feia en els assaigs amb càrrega constant. És el desgast d’una peça determinada o de diverses en cadena. Actualment, s’actua amb el criteri fail safe, que significa assumir aquests danys inevitables i preveure quan arribaran per tal de fer-ne la substitució prèvia. Diria que molts alcaldes de poblacions petites, quan surten elegits, ja pensen en el fail safe. I és que en aquests pobles els conflictes són sempre cos a cos. Els ciutadans emprenyats aborden les autoritats al carrer, a la botiga, al gimnàs o a la sortida de l’escola, sovint amb la paraula pagueta flotant en l’ambient. No és estrany, doncs, que molts n’acabin tips i demanin la substitució o que facin com al joc del palet: puntada de peu a la pedra i a la casella següent. Qualsevol altre càrrec és bo si hi ha una mica de coixí entre gestor i administrat. Ah, si recordéssim més sovint la màxima dels estirats britànics: “My home, my castle”...!
