Amb un sensor implantat al cap

Com a persona viva i necessàriament imperfecta, amb tants errors com encerts que em fan apreciar el que soc i el que m’identifica amb la resta d’éssers humans, estic un punt esgarrifada quan qualificats investigadors ens fan saber que d’aquí a deu anys serem híbrids –sí o sí– amb un sensor implantat al cap que ens permetrà fer grans coses i, a la vegada, perdre el control de les nostres dades mentals. Ho expliquen amb contundent claredat el neurocientífic Rafael Yuste i l’enginyer Darío Gil, experts en connexió tecnològica amb el cervell, en una entrevista a El País del 5 de gener. Primer es comercialitzaran dispositius que enregistraran i desxifraran l’activitat mental, de manera que podrem jugar, escriure o traduir mentalment, i al cap de poc ja s’introduirà directament informació al cervell connectat a sistemes de computació que ens ajudaran a ampliar els coneixements, la memòria, la capacitat de càlcul, la parla d’idiomes. Els avantatges són tan immensos que aquests investigadors consideren que faran canviar l’espècie humana, i els situen especialment en l’àmbit de la ciència mèdica: remarquen que un equip de la Universitat de Stanford ja ha aconseguit que pacients amb paràlisi que no poden parlar escriguin a base de pensar amb tecnologia implantada. D’acord, i també podran caminar, i això és –qui ho negaria?– un avenç molt positiu. Demà parlarem de l’altra cara de la notícia, amb els seus interrogants i legítims temors sobre el control de l’activitat cerebral: qui i per a què? Segur que no exclusivament per a objectius altruistes.