Opinió

opinió

Repensar el litoral per adaptar-nos a l’emergència climàtica

Si no fem res, la majoria de les platges minvaran molt o desapareixeran d’aquí a poques dècades

La majoria de les catalanes i els catalans vivim a poca distància de la costa i és on concentrem gran part de l’activitat econòmica del país, i aquesta tendència s’ha anat accentuant des de fa temps. Malauradament, els humans hem desencadenat un canvi climàtic que posa en risc creixent aquesta realitat i és el moment de dir: “Houston, tenim un problema!” Ras i curt, la pujada del nivell del mar amenaça el nostre litoral d’una manera directa i força preocupant. Un 60% de la costa està fortament (i maldestrament) urbanitzada, amb infraestructures i habitatges molt propers a la primera línia de mar. La primera infraestructura amenaçada són les platges, que a més de ser un actiu econòmic i ecològic de primera magnitud ens protegeixen dels efectes dels temporals. La majoria de les nostres platges ja estan reculant a causa de la retenció de sediments als rius i a les infraestructures de la costa, però el procés s’agreujarà amb l’acceleració de la pujada del nivell del mar. Si no hi fem res, la majoria de les platges minvaran molt o desapareixeran d’aquí a poques dècades, amb tot el que això comporta: danys creixents als passejos marítims, ports, habitatges, infraestructures de comunicació, etc.

Les preguntes importants són: quan i com hem d’actuar? És prou evident que per repensar l’espai costaner ens calen 30-40 anys, començant per canviar la planificació i actuar als llocs més problemàtics. Els tipus de mesures les podem agrupar en tres categories: protecció, acomodació i retrocés, i en cada punt de la costa les haurem d’aplicar de manera quirúrgica en funció dels riscos futurs i la situació actual. No ens convé continuar amb la política de reparar els danys creixents dels temporals perquè els costos econòmics, socials i ambientals es faran insostenibles. Cal aprofitar l’oportunitat de millorar la nostra costa (urbanísticament, estèticament, funcionalment) aprofitant la necessitat d’adaptar-nos a l’emergència climàtica, desenvolupant solucions innovadores amb el màxim consens social. Però per això cal explicar més i millor als ciutadans el problema al qual ens enfrontem. Se’ns apropa un tsunami a càmera lenta que no per poc visible deixa de ser un escenari catastròfic. Ens podem plantar amb un metre de pujada del nivell del mar a finals del present segle, i amb uns quants metres més al llarg dels pròxims segles. Hi ha fins i tot estudis recents que alerten del col·lapse d’un glacera de l’Antàrtida de la mida de la Gran Bretanya durant els pròxims 10 anys, la qual cosa implicaria una pujada del nivell del mar de 60 cm a curt termini. Estem preparats per afrontar aquesta realitat? La resposta és evident. Caldrà invertir més recursos públics i privats per a una adaptació intel·ligent fomentant la recerca aplicada i la innovació. Amb aquest objectiu va néixer el Centre en Resiliència Climàtica el juny del 2021, impulsat per Eurecat i deu institucions més. Volem aportar el nostre granet de sorra per fer un litoral més sostenible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia