‘No a la guerra’

Vuit mesos després d’haver-se retirat de la política institucional, Pablo Iglesias torna a ser protagonista, ara amb la seva crítica frontal a la participació espanyola en les operacions de l’OTAN a l’est d’Europa per dissuadir Rússia d’entrar a Ucraïna. Bèstia negra de la dreta i la ultradreta i repudiat també pels antics socis de coalició, Iglesias recupera el lema del No a la guerra que Aznar va ignorar i recorda al PSOE com va acabar “el furor pro-EUA” de l’exlíder popular a l’Iraq.

Fins i tot sense càrrecs ni responsabilitats, Iglesias continua provocant urticària i incomodant, fent memòria dels fracassos que ningú sembla voler recordar. És veritat que la situació que es planteja avui al Vell Continent no és la mateixa que la del 2003 a l’Orient Mitjà. I és veritat també que, tal com li va recordar el portaveu socialista Felipe Sicilia, “el de la foto de les Açores i el dels peus damunt la taula era el senyor Aznar”, i que va ser Zapatero qui va fer tornar les tropes espanyoles de l’Iraq. És per això que, en lloc de menystenir Iglesias com han fet diverses ministres, el govern de Sánchez, que assegura treballar per la pau, no hauria de tenir por d’explicar i defensar les seves decisions al Congrés en un moment delicat amb tambors de confrontació bèl·lica.