L’eufemisme

L’exduc de Palma, Iñaki Urdangarin, i la infanta Cristina se separen. La cosa més normal del món. Tot i que ells ho situïn en el terreny de la vergonya i el ridícul amb l’eufemisme “interrumpir nuestra relación matrimonial”. Per a l’altra infanta, Elena, van triar “cese temporal de convivencia”. Que diria que encara dura. Fa 15 anys. Que separar-se sigui de súbdits demostra que la institució no acaba d’atrapar el 2022.

Però del comunicat que han emès després de publicar-se les fotos de l’exjugador del Barça agafat de la mà d’una altra dona, també criden l’atenció els altres fragments. Diu: “De común acuerdo, hemos decidido interrumpir nuestra relación matrimonial. El compromiso con nuestros hijos permanece intacto. Dado que es una decisión de ámbito privado, pedimos el máximo respeto a todos los que nos rodean.”

A veure. Això d’“el compromiso con nuestros hijos permanece intacto” mereix una emoticona amb ulls de sorpresa. Perquè la pregunta és: com ha de quedar, si no, el compromís amb els fills? Entenc que el que volen dir és que, per molt que se separin com a parella, seguiran sent pares d’uns fills i tots dos exerciran com a tals de manera responsable. Però això no és lloable. S’hauria de donar per descomptat.

I després hi ha la part de la decisió de l’àmbit “privat” que cal respectar. Respectar, per descomptat. Ara, privat? El matrimoni que va donar a Urdangarin el títol de duc amb què va fer negocis corruptes? A la vista que Espanya ha empitjorat en el rànquing de percepció de la corrupció de Transparència Internacional, i que això afecta, per exemple, les inversions que puguin arribar, tenim dret a informar, opinar i, si convé, fer mofa d’un matrimoni que ha afectat la nostra economia. I més si resulta que, com ha explicat la periodista Mariángel Alcázar, l’escola suïssa la paga, o l’ha pagat, la reina Sofia. Amb els nostres impostos.