Menjar bo per a tothom

Tempesta perfecta damunt del camp, del sector agrari i ramader i dels nostres caps com a consumidors perquè s’ha bastit un model altament perjudicial per al medi ambient i per a la salut, si bé rendible per a la gran indústria sense escrúpols. La polèmica frívolament enfocada sobre la denúncia del ministre Garzón a les granges i conreus intensius o, més recentment, l’assalt a l’ajuntament de Llorca no són anècdotes aïllades, sinó l’expressió d’un malestar real i d’un insensat càlcul electoralista que posa llenya al foc en lloc d’abordar allò que clama al cel d’uns canvis necessaris. Fins ara s’ha tractat de reduir costos mitjançant una producció a gran escala bastant incontrolada quant a l’explotació laboral i a l’ús de pesticides i fertilitzants que contaminen sòl i aqüífers, a més de fer una competència deslleial i letal contra agricultors i ramaders arrelats a la terra que treballen de forma més sostenible. En els prestatges dels supermercats hi trobem muntanyes d’articles a baix preu i procedents d’arreu que ens han creat necessitats realment prescindibles. La qüestió és que darrere el menjar barat (i dolent) hi ha la degradació de l’ecosistema i l’augment progressiu i no gens benigne de l’obesitat que està afectant les capes més empobrides. Què fem, doncs, davant d’aquesta destructiva tempesta? Alguna idea, algun acord polític encaminat cap a la reconversió? Més suport a les petites empreses perquè sobrevisquin i els aliments de proximitat i de qualitat estiguin a l’abast de tothom? O desviem l’atenció enviant nuevas generaciones (del PP) a escalfar l’ambient?