És el rostre de l’‘apartheid’

No és antisemitisme, és apartheid. No s’hi val, és indigne –i ho dic també per la memòria inesborrable de l’Holocaust– intentar tapar els propis crims sota la capa exculpatòria de la barbàrie patida en l’Europa nazi. Ahir fèiem esment del cas d’un menor malalt detingut arbitràriament i maltractat. Avui, un recent informe d’Amnistia Internacional ens situa en la magnitud esfereïdora de l’horror, del sistema de dominació, opressió i repressió que l’Estat d’Israel exerceix contra qui tracta de fet com a raça inferior no jueva, deshumanitzada i privada de drets. AI ho documenta en la seva exhaustiva publicació: aïllament/tancament de la població palestina en zones militars protegides per immenses tanques, restriccions duríssimes a la seva capacitat de moviment i consegüent crisi humanitària. Polítiques de planificació urbanística i de construcció exclusives per a israelians, als palestins se’ls impedeix l’arrendament de sòl en el 80% de les terres estatals, hi ha localitats desconnectades dels serveis d’electricitat i aigua, demolicions il·legals de cases –amb nocturnitat i traïdoria–, desallotjaments forçats i continu assentament expansiu de nous colons. Detencions administratives, tortures, homicidis il·legítims, desaparicions... AI demana al Consell de Seguretat de l’ONU que imposi les degudes sancions i l’embargament integral d’armes a Israel. L’informe descriu el rostre de la segregació, d’un apartheid ben viu, i la comunitat internacional no se n’hauria de desentendre a través del silenci o d’ambigües i estèrils declaracions de condemna.