Orgull i precipici

La presidenta del Parlament de Catalunya ha protagonitzat aquesta setmana una frenètica carrera cap al precipici que ha deixat atònits els fans més entusiastes de Thelma i Louise. La pregunta és: per què?

Si el dia 28 de gener Pau Juvillà va deixar de ser diputat, com diu la pàgina web del Parlament, per què la setmana després Laura Borràs va suspendre l’activitat parlamentària i va al·legar conflicte d’interessos per no acceptar el vot delegat d’un diputat que ja no tenia escó?

Per què crear unes expectatives de desobediència que és evident que no es podran complir? No som menors d’edat, la majoria de la ciutadania d’aquest país ja fa temps –diria que des de la tardor del 2017– que som conscients de la complexitat de fer la independència. No hauria calgut que durant tants mesos els dirigents de Junts edulcoressin la situació fent-nos creure que només desobeint tindríem la llibertat a tocar. No calia titllar Roger Torrent de possibilista per, al cap i a la fi, acabar fent el mateix. Perquè en realitat no es podia fer una altra cosa.

La confrontació intel·ligent no és condemnar els funcionaris i càrrecs electes a nous processos judicials als tribunals espanyols, sinó utilitzar el despropòsit de la Junta Electoral per denunciar arreu la repressió, convertir-la en un motor de solidaritat envers la nostra causa, i desemmascarar l’estructura predemocràtica de l’Estat.

Si no tenim respostes a tots aquests perquès, espero almenys que la retòrica buida de la desobediència hagi arribat a la fi. Encara que sigui, com el cotxe de Thelma i Louise, per haver-se estavellat contra la realitat.