A la tres
Unitat? Quina unitat?
“ERC, Junts i la CUP han abonat les desavinences. Quan no és un nap és una col. I aquí tothom va regant l’hortet
Aquesta setmana s’ha posat èmfasi en el trencament de la unitat de l’independentisme, arran del surrealista cas Juvillà. Quina unitat? Però que ja no estava feta miques abans? Perquè ja em diran de què ha servit el 52% de vots independentistes en aquest primer any de legislatura. Ni rastre de la desobediència civil –però la de veritat, no la de fireta ni la de cara a la galeria–, tampoc de l’embat contra l’Estat, ni de la taula de diàleg, ni d’eixamplar la base. La majoria independentista tampoc direm que s’ha malbaratat però sí desaprofitat en relació amb l’objectiu de fer camí cap al dret a l’autodeterminació. Com a mínim, així ha estat per ara. I, a curt termini, es descarta un gir inesperat en el guió.
En aquest atzucac no hi ha víctimes. Tots són culpables a parts iguals. ERC, Junts i la CUP es poden atribuir el mèrit compartit d’abonar les desavinences. Quan no és un nap és una col. I aquí tothom va regant l’hortet. Deia el president Artur Mas, en una xerrada organitzada a Girona per l’ANC, que són les entitats les que han de liderar la progressió cap a la independència. Que la Generalitat està lligada de mans i a mercè d’un nou 155. D’acord, cal empènyer des del carrer, una vegada més. Plantar la llavor a partir de la mobilització ciutadana, com ja es va fer el 2010 en protesta per la retallada de l’Estatut, i que va culminar el 2017 amb l’1-O. I, en aquest sentit, no cal patir. La gent sempre hi ha estat. I hi serà. Per descomptat. Però arribarà el moment en què, de nou, algú haurà de prendre el testimoni, entomar el repte i posar-se al davant. Només des del lideratge i la valentia política es pot fer un autèntic pas endavant. I aquests dies no en trobem ni rastre allà on es miri. Cal una regeneració política, clamen molts. Segurament és així. Però no serà ni avui ni demà. Requereix temps. I el temps demana paciència. Mentrestant, però, els dirigents actuals tenen la important missió de deixar un llegat en condicions per als que vindran. O sigui, exactament tot el contrari del que estan fent ara.